línies pedagògiques
“Quan fracasa el procés de descentració, l’infant es queda atrapat en la subjectivitat i la pulsionalitat. És llavors que es desvincula de la capacitat d’aprenentatge”
Katty Homar
1. L’INFANT QUE POT MIRAR L’APRENENTATGE
Del jo al nosaltres. La conquesta de la descentració
L’infant pot mirar l’aprenentatge quan és capaç de mirar l’altre, de deixar enrere l’etapa d’egocentrisme i evolucionar en el procés de socialització, propi orgànicament, dels Éssers Humans. Un infant, a la vegada, pot mirar l’aprenentatge quan hi ha ordre en el seu sistema familiar. Aucouturier acompanya l’infant des de l’egocentrisme al grup, a través de la seva pràctica pscomotriu, i és des d’aquest enfocament que a l’escola entenem la importància de respectar el joc amb el cos.
“La descentració tònico-emocional fonamenta el pensament operatori”
-Josep Rota
El respecte cap a les famílies
“Un líder sistèmic i -un mestre és un líder- és aquell que és capaç de llegir els contextos en els quals es mou, ampliant la mirada a la multidimensionalitat de les persones: nivell mental, emocional, espiritual, tractant d’establir una conversa respectuosa i amorosa amb les persones que es troba (pares, companys, alumnes etc.), per a això necessita ser un sistema obert i gestionar la incertesa del que no comprèn, necessita fer-se preguntes, tenir la humilitat de no jutjar i mirar amb bons ulls allò diferent.”
Mercè Traveset
2. SORTIR I ENTRAR, ENTRAR I SORTIR
El pati, un ambient inspirador
La vida és a fora. Entenem el pati, l’espai exterior, com un ambient inspirador d’aprenentatges. Hi ha contacte amb els elements naturals i és el que trobem a fora que després podem portar-ho a dins per observar, investigar… des de la conquesta i l’emoció. Així l’aprenentatge naturalment esdevé significatiu.
Banys de natura
L’ordre de la natura ens ordena, per tant ens tranquil·litza, ens fa sentir benestar. Des de l’ordre i “l’afora” podem transportar elements cap a l’interior de l’escola que ens permetin vincular l’edifici i allò que passa a l’interior de l’escola, amb la vida real.
3. L’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL
Respectem les emocions de cada infant sense reprimir-les. Les acompanyem totes des del respecte i l’empatia.
4. L’OBSERVACIÓ I LA DOCUMENTACIÓ
“En la escuela activa, el adulto se compromete a un aprendizaje continuo que consiste en saber captar las necesidades de los niños y también a emplear todas sus fuerzas en satisfacer esas necesidades en la medida de lo posible”
Rebeca Wild
Observar els infants en el seu joc és poder entendre en quin moment es troben, i quines necessitats tenen des del punt de vista de l’evolució humana. Respectar la cultura d’infància es fonamenta en el saber observar. Observar i escoltar amb tot el cos entenent l’infant com a protagonista i com a inspirador de les propostes que s’oferiran. Observar ens permet significar el joc i l’acció de l’infant.
5. L’ÈTICA I L’ESTÈTICA
“Consideramos la estética cómo la importancia dada a cada detalle, por el gusto por redondear las acciones, por hacerlas entender o exponerlas en forma atractiva, o al gusto por cultivar la sensibilidad personal.”
Alfredo Hoyuelos
L’estètica inclou: l’estètica de l’aprendre, l’estètica dels ambients preparats, l’estètica de les documentacions, l’estètica com a capacitat d’admirar, l’estètica com a idea de bellesa -simetries i proporcions- (Hegel) i també l’estètica sonora i musical a l’escola.
6. AUTORITAT I LÍMITS
“Estem plantejant una forma d’actuar el lideratge des de la qual anomenem una autoritat amorosa que vetlla pel benestar, la seguretat i l’eficàcia de qualsevol intervenció, i perquè sigui així ha de ser una autoritat clara, que no mira favors, que no es debilita per les circumstàncies personals d’aquells que la desenvolupen, i que constantment està mirant al servei de què està, sense deixar de mirar que ha de ser sensible amb les persones.”
Mercè Traveset
L’autoritat amorosa es desvincula de l’autoritarisme. No parlem d’obediència ni de càstig, parlem de responsabilitat, i d’espai, d’uns i d’altres. En un context on l’activitat espontània és prioritària sorgeix la necessitat d’establir límits clars i ferms per tal que els infants es puguin sentir continguts i protegits. Cal evitar el desemparament que grava en el cos la sensació d’inseguretat i perill.
7. SÓC AQUÍ. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
És una prioritat poder acompanyar a tots els infants, i que per a nosaltres tots siguin visibles. Hi ha infants que es mostren més distants amb l’adult i que, escollint-ho, no s’apropen habitualment a les propostes. Ningú pot ser invisible pel seu caràcter. Respectem els diferents vincles que s’estableixen amb els infants i prenem consciència, que és responsabilitat dels adults, ajustar la nostra acció per apropar-nos-hi des d’un llenguatge respectuós per a cadascú.
8. EL DRET A EMBRUTAR-SE I EL DRET AL RISC
Respectem el dret d’embrutar-se dels infants, de jugar amb la sorra, de saltar sobre els bassals. També el dret a experimentar el risc de les accions. El respectem perquè confiem que l’infant fa fins allà on pot fer i és d’aquesta manera que l’infant va ajustant cada vegada més la seva auto-regulació.
