Páginas

viernes, 21 de febrero de 2020

Dia de les llengües MATERNES

El 21 de febrer és el Dia Internacional de les Llengües Maternes. El següent vídeo és un cant a la importància de les llengües sota el lema "Your language matter" i sobretot ressalta la importància de les minoritàries que són les que més suport necessiten:





Des de l'escola també li hem volgut fer un homenatge a aquest dia. Aquí teniu un petit audio amb les llengües maternes d'alguns nens/es de l'escola:

viernes, 15 de noviembre de 2019

Què et passa? No ho sé.

Què et passa? No ho sé. Quantes vegades haurem dit o haurem escoltat algú que ens ho diu? I si fós que no trobem la paraula?

L'Eduard Punset juntament amb Rafael Bisquerra han creat un mapa gràfic de 307 emocions diferents i com es relacionen entre elles.

domingo, 21 de julio de 2019

Un festival de DANSA per tenir en compte!!





Impulstanz és un festival de dansa que té lloc a la ciutat de Vienna durant un mes sencer cada estiu. És una recomanació tan per petits com per grans, tan per professionals com pels que s'inicien en el món de la dansa. És un moment per disfrutar de la dansa i donarli el valor que es mereix. És un mes en que la ciutat es vesteix de dansa, es capgira i tothom balla. 

martes, 23 de abril de 2019

Un conte un pèl peculiar


Coneixeu en SANTI? Sí, és aquest personatge que va tan carregat. Sabeu per què? Doncs perquè va al pati de la seva escola i allà es trobarà amb nens i nenes que parlen, miren i escolten diferent. Vols saber com? Doncs no et queda una altra opció que llegir-lo. Endavant!!

viernes, 15 de marzo de 2019

"L'escultura, la millor forma de plantejar preguntes" Jaume Plensa


L'exposició de  l'escultor Jaume Plensa es pot veure en aquests moments i fins el 22 d'abril del 2019 al MACBA. És un recorregut per gairebé tres dècades del seu treball. 


Exposició Jaume Plensa (MACBA, Barcelona)








Fins el moment havia constatat que la filosofia s'encarrega d'evocar constantment preguntes, moltes vegades sense trobar-hi resposta. El que no havia comprovat mai és com l'escultura també ho pot fer. 




Jaume Plensa, a través de metàfores visuals moltes vegades fetes a gran escala, et qüestiona i et deixa en situació d'interrogant, però al mateix temps et situa com a accionador. Juga amb elements com el so-silenci, pes-lleugeresa dels materials que utilitza. Les escultures exposades dialoguen amb l'espectador que no se sent com a tal, se sent que hi conviu i que hi forma part. 



Entrar en el món i en el joc de l'artista és un plaer que  no sempre s'aconsegueix. És una màgia que en alguns moments experimentes però que no sempre passa i Plensa ho aconsegueix.

Enhorabona.